Daniel Climent i Giner (1)

 

Els topònims, o nom dels llocs, constitueixen indicacions summament interessants de les característiques geogràfiques, geològiques, botàniques, històriques, mitològiques o relatives a les activitats que s’hi han desenvolupat.

Per eixa raó, la deformació o el canvi dels topònims implica una pèrdua del sentit del nom i alhora impedeix conèixer la informació que emmagatzemava l’original.

Això ha passat amb el nom del nostre barri, i de la platja a través de la qual mira a la mar, deformats del genuí i ple de sentit “el Baver” en l’estrany “Babel”.

Este article, que té com a finalitat explicar el nom original i les causes de la seva deformació, el dividirem en tres parts:

1)    el significat del terme “el Baver”

2)   els errors fonètics i de transcripció que han conduït a la seva deformació en “Babel”

3)   conclusions i propostes

 

1)         El significat del terme “el Baver”

Abans d'abordar el significat d'un a paraula convé estudiar-la en les parts que la integren.

Si comencem pel final, la terminació –er sembla un sufix indicador d'activitat, com en els casos de “femer”, “sabater”, etc. (que es refereixen, respectivament, al lloc on s'acumula el “fem” o estiércol, “les sabates” o zapatos –o la persona que els confecciona-, etc.).

D’altra banda, convé recordar que, en les llengües llatines, la “v” situada entre dues vocals sol correspondre a una primitiva “u”, transformada en la nova lletra per representar la seva funció consonàntica, reforma que es va donar en temps de l'emperador Claudi, en el segle I dC.

Segons esta regla, “baver” tindria el seu origen en “bauer”, la qual cosa ens remetria al substantiu original “bau” > bau-er.

Així doncs la seqüència seria bau > bauer > baver, amb l'accepció de <lloc on es munten els “baus”>

Però, què són els “baus”?

Reben el nom de “baus” o, en castellà, “baos” (2), les peces transversals, generalment bigues, que uneixen els costats de la nau, de babord a estribord, destinades a mantenir l'estructura de la nau, dotar-la de resistència contra la pressió lateral i els embats de la mar, i, en el cas que el vaixell tinga coberta, sostenir les taules que la formen.

En els dibuixos que vénen a continuació es mostren diferents embarcacions, en seccions que permeten apreciar els baus que mantenen l’estructura (del llibre Aventures en alta mar de l’Editorial Cruilla)

 

Canoa suramericana de canyes, amb baus però sense coberta	Junc xinés, amb coberta sobre baus

 

Barca ballenera del segle XIX, sense coberta però amb baus.	Carabel·la del segle XVI, amb coberta sostinguda per baus

 

Com que els baus són unes de les peces més importants de qualsevol embarcació, i en la platja que hi ha pròxima a l'institut ha hagut una drassana  (3) no és d’estranyar que aquella rebera el nom de “el baver”, com una identificació metonímica d’una part –els “baus”- amb la totalitat -el vaixell-.

I mentre que l'altra platja d'Alacant és anomenada “el Postiguet” en referència al petit “postigo” o porta secundària d'accés a la ciutat, la situada més al sud, caracteritzada per la drassana i la instal·lació dels “baus” de les barques, va rebre el nom de “el Baver”, o, si es volguera traduir, “el astillero”

 

2) La deformació d’“El Baver” en “Babel”

 Com s'ha produït l'alteració del primitiu, i ple de sentit, “el Baver” (amb article inclòs) en el desconcertant de “Babel?

Eixa transformació, amb les vacil·lacions intermèdies, es pot seguir en un llibre de 1876, la Crònica de la muy ilustre y siempre fiel ciudad de Alicante escrita per Rafael Viravens i Pastor, popularment coneguda com “Crònica de Viravens”.

 

Així, en la pàgina 25 podem llegir (en una transcripció literal, respectant les titlles que s'usaven en l'època la lletra negreta és nostra, però l’entrecomillat és de l'autor del llibre):

 

Este seno [la bahía de Alicante], tan espacioso como bonancible, cuyas especiales condiciones permiten en cualquier tiempo la entrada y salida de buques en nuestro mar, tiene al O. el “Baber”, rada que los italianos llamaron “Porto Ferrato”, por la forma de herradura de caballo que presenta. Abrigado este pequeño seno por un recodo que por el E. forma la tierra, los cabos del “Porquet”, “Labador” y “Agua-amarga” lo defienden por el O. y S. En las grandes tempestades se acogian á el las galeras; muchas naves pasaban aquí los inviernos, gozando de la bonanza que no siempre les ofrecía el mar en la otra parte del puerto, y la espaciosa ribera de tan privilegiado seno se utilizaba para carenar los buques.

 

 

Curiosament, més endavant, en la pàgina 64 del mateix llibre, llegim:

 

En el Babel, y á distancia de tres kilómetros de la Ciudad, en el borde mismo de la playa de aquel nombre existe el “Porquet” ó “El Carmen; huerto de recreo de los Excmos. Sres. Marqueses de Molins, que cual bello oásis aparece en medio de los casi desiertos campos y arenales que le rodean. Esta posesion es muy celebrada por el gran bosque que forman las siete mil palmeras que pintorescamente adornan el paisaje, embellecido con las vistas del mar que se dilata por todo su frente.

 

L'anàlisi d'ambdós noms, “el Baber” i “el Babel”, dins del mateix llibre i referits al mateix lloc, és molt il·lustratiu.

Tal com s'aprecia en el primer paràgraf en parlar d'un dels caps que defensen la platja, l'autor, que ha traduït al castellà el genuí “Llavador”, ho fa erròniament, i en lloc de “Lavador” posa “Labador”, substituint la labiodental “v” amb la bilabial ”b” (confusió molt freqüent en castellà)).

Per eixa raó, “el Baver”, queda transformat en el llibre de Viravens en “el Baber”, mantenint almenys l’article inicial.

Eixa forma, “el Baber” és la què també figura en un manuscrit (4) castellà del segle XVII, la  Autobiografía del capitán Alonso de Contreras, on diu: [...] a la banda de Poniente de Alicante están unos secanos que dentro de ellos, dando resguardo a la punta por la banda de Poniente, se entra con las galeras, que se llama el Baber; es puerto seguro en todos tiempos.

 Y, cóm es produeix el pas de “el Baber” a “el Babel”?

Tal i com ha estudiat el lingüista Lapesa, en molts dialectes castellans es confonen la “l” amb la “r”, fenòmen fonètic anomenat “rotacionisme”, “canvi d’alveolars” o “canvi de consonants líquides”, la qual cosa és deguda a què ambdues consonants tenen en comú el punt d’articulació en l’emissió del so. Els exemples són múltiples (5): palmera/parmera, cuerpo/cuelpo, alma/arma, caldero/cardero, ...

En el cas que estem estudiant, esta modificació dialectal també va quedar fixada gràficament, i en acumular-se els errors, fonètics i de transcripció, el resultat va ser la seqüència “el baver” > “el baber” > “babel”.

Este resultat no deixa de ser sorprenent, ja que, si Babel (=Babilònia) era la ciutat on, segons la Bíblia, es va construir la mítica torre que arribava fins al cel, és curiós que no ens quede cap resta d'això, excepte si considerem que “Babel”, aplicat al nostre barri és un absurd històrico-lingüístic, o que signifique, justament, el pitjor dels sentits d'aquell nom: la pèrdua de significat de les paraules i la impossibilitat d'entendre el que signifiquen.

 

Posteriorment, s'ha tractat de dotar d'algun sentit a la paraula Babel, aplicada tant a esta platja com al barri situat en les proximitats.

S'ha suggerit que poguera procedir de les paraules àrabs, bab i el, que signifiquen, respectivament, “porta” i “Déu”, per la qual cosa el resultat seria “la porta de Déu”, “porta divina” o, metafòricament, “porta del cel”.

Una interpretació d'este tipus es basa en una presumpció exagerada, ja que si bé forma part de la nostra vanitat col·lectiva creure que Alacant és “la millor terra del món”, d'aquí a considerar la “porta del cel”  a una platja de còdols plena de les despulles pròpies de la costa, sembla un poc excessiu ... i fals, ja que, a diferència d'en El Postiguet, no es té constància allí de cap porta d'accés a enlloc.

L'altre intent d'explicació de la paraula “babel” argüeix que, com es tractava d'un punt d'atracament i on desembarcava molta gent, d'idiomes diferents, allò se semblava a la mítica  Babel.

Òbviament, en qualsevol port s'escolten parlar molts idiomes, però, mirem les fotos i responguem-nos: ¿era tan gran esta platja i tan intens el seu tràfic marítim que la característica més notable, per la qual tots la poguessin conèixer, era la multiplicitat de llengües? ¿Ha quedat alguna constància d'este importantíssim lloc de desembarcament de viatgers d'innombrables nacions, d'este enorme fòrum multicultural i plurilingüe, que explicaren la pertinença del nom? Si ni tan sols el port d'Alacant, molt més gran, ha merescut tan pretenciós nom, l'havia d'ostentar una petita badia amb una drassana?

 

 

La veritat, es fan difícils de creure eixes hipòtesis.

Així que, amb bastant seguretat, el nom correcte i ple de sentit, és “el baver”.

 

3) Conclusions i proposta.

Suposem que a determinat poble castellanoparlant la paraula “palmera” es pronunciara “parmera”.  ¿Seria procedent que, un institut situat a un paratge que la gent d'allí coneguera com “La parmera”, adoptara esta denominació, així transcrita, violentant les normes del castellà, incorrent a més en la contradicció de, per exemple, corregir l'incorrecte “parmera” en els exàmens i alhora tenir-lo com a nom a l'entrada de l'Institut?

De manera similar, també seria absurd que un Institut que volguera homenatjar al poeta i dramaturg William Shakespeare, posara en el frontispici del recinte, Güiliam Chespir.

Doncs bé, malauradament, en el nostre entorn més immediat tenim exemples de tot això.

Podem recordar, entre d'altres, que l'Hotel Palace (amb el significat de “palau”) va ser transformat, per imperatiu franquista, en l'absurd Hotel Palas (com si es tractara d'un recinte de ping-pong o d'un magatzem d’eines del camp).

O el poble de Petrer, el nom del qual significa “pedra” o “roca”, en referència al tossal sobre el qual s'assenta el castell, que va ser transformat bàrbarament en Petrel, com si es tractara de l'au marina del mateix nom ... que mai ha passat per allí.

Doncs bé, mentre que Petrer ha recuperat el nom original, en el cas del nostre barri, continua aplicant-se-li l'incorrecte Babel, un barbarisme impropi, tant del valencià-català com del castellà (on “babel” no significa res aplicat al nostre paratge, i que, en tot cas, i traduït, hauria d’anomenar-se “el astillero”).

El nostre institut ha tingut el bon sentit d'iniciar la recuperació del nom adequat, i per això figura, a l'entrada, INSTITUT BADIA DEL BAVER

No obstant això, encara roman la contradicció entre el deure d’impulsar i vetllar acadèmicament per la correcció lingüística i el fet de què es mantinga l’absurd i inapropiat “Babel”.

Així, doncs, per respecte al significat del nom (geogràfic, antropològic, històric i lingüístic), i com a exemple de què un centre educatiu no està només per a impartir coneixements sinó per a influir amb els seus sabers a l’entorn més immediat,

proposem a la Conselleria que adopte com a únic nom de l’Institut el genuí “Badia del Baver”, i contribuisca a la urgent i necessària tasca de recuperar el patrimoni natural, arquitectònic, arqueològic o artístic de la nostra ciutat, la qual cosa contribueix a enriquir i a dignificar la societat i les institucions que ho realitzen.

 

(1) Quede constància de l'agraïment a Lluís Guerrero per les seues aportacions a la millora del text.

(2) En francés,  barrot/bau; en occità bau; en anglés deck beam; probablement, derivats del germànic balk, biga, a través del francés antic balc.

(3) La fusteria de ribera i la construcció de vaixells, activitat típica d’una badia abrigada de l’onatge i pròxima a una ciutat, ha estat present, a la platja que estem considerant, des de l'antiguitat fins a finals del segle XX.

(4) Aquest exemplar autògraf, que es troba a la Biblioteca Nacional de Madrid, va ser publicat en la Revista de Occidente per José Ortega y Gasset. Narra les vivències d’un soldat castellà de fortuna que va lluitar a la Guerra dels Trenta Anys i va viatjar per mig món.

(5) Es también el caso de la palabra “papel”, que proviene del catalán paper, derivada a su vez de papir, el material con que se hacían las primeras láminas para la escritura; como en Xàtiva estaban las primeras fábricas de papel de toda Europa, la palabra catalano-valenciana sirvió para designar ese material en otras lenguas (francés, papier, anglés, paper)